martes, 30 de noviembre de 2010

DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DELS LLIBRES DE TEXT?

DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DELS LLIBRES DE TEXT?
Amb la seua conferència, el professor Martínez ha aconseguit el seu objectiu, provocar en els futurs mestres,  la reflexió sobre el paper que juguen en l’actualitat, els llibres de text escolar a l’aula de primària. DESPERTEMMMMM Ja!!!
És lamentable veure com una gran quantitat de professionals de l’ensenyament, utilitzen aquests llibres com a principal o fins i tot, com a únic recurs didàctic, vertebrador de la totalitat de seua pràctica pedagògica dins de l’aula. Són professionals desmotivats, pedagògicament anul·lats, que no gaudissen de la seua tasca, professionals acomodats, que es limiten a la pura transmissió dels continguts escolàstics recollits al llibre de text i que no van més enllà.
Els mestres hem de tornar a exercir de mestres, i això implica que hem de recuperar el sentit més profund de la nostra professió, educar. Aquesta tasca ens obliga cada dia a buscar nous camins i ponts per trobar la manera d’arribar a cadascun dels nostres alumnes, provocant en ells la curiositat i despertant el interès per l’aprenentatge i el coneixement afavorint així doncs, el seu desenvolupament individual i social.  
Per una banda, el llibre de text és un recurs didàctic homogeneïtzador, doncs una barrera que dificulta l’adaptació i la diversificació del material curricular. Amb la seua utilització exclusiva,  no  podem acomplir el  principi pedagògic de l’atenció a la diversitat que ens exigeix la LOE. Tampoc ens permet abordar l’educació des d’una perspectiva inclusiva, on es pretén que cadascú es senta representat i identificat amb la cultura que rep a través dels coneixements que aprenem a l’escola. En aquest sentit, els llibres de text, són objectes de cultura obsolets, incapaços de reunir tota la informació multicultural que reflecteix la realitat global que avui trobem a l’aula i per tant reclama altes tipus de recursos i de metodologies de treball. La acriticidad de los libros de texto

A més a més, no ens podem negar l’evidència. Ja hi som al segle XXI. Som la societat de la informació i de la comunicació. Pertanyem a un món global on han desaparegut les fronteres i l’aïllament de les cultures doncs, el seu desconeixement. Les noves tecnologies, formen part de la nostra realitat i ja no hi ha marxa enrere. Som ciutadans d’una societat  plural i multicultural que convivim en un mateix espai físic on les distàncies han deixat d’existir. Som ciutadans del món.
Amb un simple “click” de ratolí, obtenim qualsevol informació i coneixement  que necessitem. La Internet ens facilita tota aquella informació que necessitem. L’accés a la informació i a la cultura doncs, s’han democratitzat totalment; són a l’abast de tothom. Ara,  el que resultat tot un repte, vertaderament important, és ensenyar als nostres alumnes a analitzar amb perspectiva crítica, a triar i a seleccionar amb criteri propi i autonomia personal, la validesa d’una informació o d’una altra i aquesta, no n’és una tasca gens fàcil. En paraules del propi Morin:

Es muy significativo el hecho de que la educación, que tiende a comunicar los conocimientos, permanezca ciega ante lo que es el conocimiento humano, sus disposiciones, sus imperfecciones, sus dificultades, sus tendencias tanto al error como a la ilusión y no se preocupe en absoluto por hacer conocer lo que es conocer”.
Edgar Morin
Només d’aquesta manera, s’evitarà que ningú tinga ocasió de manipular les conviccions personals a través dels textos escolars els quals amaguen en el seu transfon, la doctrina i la idealització d’aquells que ostenten la direcció i el poder, estatal, educatiu, editorial, ... Amb la nova via d’accés a la informació, al coneixement i per tant a la formació, l’alumne serà qui amb esperit crític i de manera autònoma, conforme les seues pròpies conviccions, seleccionant i elegint la informació que més li convinga. En definitiva, aquest és el vertader sentit de l’adquisició de la competència digital i el tractament de la informació.


Per acabar, cal saber que el preu per a l’accés a la formació i al coneixement disminuirà considerablement amb la democratització de la informació a través de l’ús de les noves tecnologies. En aquest sentit, les famílies se sentiran significativament beneficiades. La   indústria privada de les editorials en canvi, potser se senta amenaçada tot i que, el que han de fer és posar-se a treballar per trobar noves fórmules per adaptar-se a les noves necessitats i per  garantir la seua supervivència. 


miércoles, 17 de noviembre de 2010

¿ESTÁS SEGURO QUE LO SABES TODO?




La idea del argumento del vídeo surgió durante una de las clases teóricas de P24 Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació, en la que el profesor Jordi Adell nos alertó sobre la creciente costumbre de los adolescentes de colgar fotos en redes sociales sin ningún tipo de control. Adell utilizó este dato para justificar la educación de los alumnos como usuarios responsables de Internet. Unos días más tarde, descubrimos en prensa una noticia coincidente con su explicación. Los resultados de una encuesta del Defensor del Pueblo y UNICEF -extraídos a partir de una muestra de 3.219 alumnos de entre 12 y 18 años- revelaban que el 42% asegura tener amigos a los que solo conoce a través de la Red; el 64% ha colgado imágenes privadas (tanto propias como ajenas) sin ninguna protección; y el 14% ha recibido propuestas sexuales. Buscando más información sobre el tema, encontramos el artículo de opinión Retos de la educación en la era digital firmado por los directores de las agencias española, vasca, catalana y madrileña de protección de datos, donde demandan abordar este problema desde el sistema educativo: “Ha llegado pues el momento de formar en una cultura de uso positivo de Internet que debe comenzar por aprender cómo controlar nuestra privacidad en la Red. Es por ello que, ante la incorporación a las aulas en estas fechas de millones de alumnos en nuestro país, resulta necesario poner de manifiesto que esta materia ineludiblemente debe incorporarse a los planes de estudio, incluyendo un aprendizaje que ponga en valor el uso de la información personal”.

            Pero, ¿cómo será posible enseñar sobre Internet si quien ha de hacerlo no sabe qué es ni tiene interés por descubrirlo? Muchos docentes, por comodidad o desconocimiento, se muestras esquivos a la hora de acercarse a las TICS. Niegan su relevancia y siguen enrocados en sus métodos educativos tradicionales, tanto en forma como en contenidos. Cuando les invitan a formarse, este perfil de educadores suelen contestar que ellos ya saben todo lo que necesitan. ¿Cómo lograr que cambien de opinión? Tocándoles la fibra. En la vida solemos hacer las cosas por la motivación de la recompensa o por el miedo a las consecuencias. Como hace la Dirección General de Tráfico con sus impactantes anuncios, decidimos escoger la segunda vía, donde hemos jugado con su típica respuesta para  elaborar nuestro mensaje final: ¿Estás seguro que lo sabes todo?

Una vez teníamos la idea argumentada, pasamos a redactar un guión que pecó de ambicioso. La historia que escribimos era demasiado extensa como para caber en sólo 30 segundos. Empezamos a filmarla en una cabina de la Biblioteca de la UJI con una pequeña cámara digital, un trípode, dos ordenadores portátiles y una bolsa de pegatinas de Hello Ketty como atrezzo. Después de 7 horas de rodaje, teníamos más de 30 minutos de bruto que debíamos condensar en un pequeño spot. El proceso de montaje fue la parte más difícil porque tuvimos que descartar una gran cantidad de escenas sin que el hilo argumental se resintiera. Primero, logramos una versión de 2 minutos, después otra de 52 y, finalmente, una de 35 segundos. Reducirla más nos fue imposible.

Cada uno de los miembros del equipo aportó sus conocimientos informáticos y experiencias previas con los programas que hemos utilizado, por lo que los unos pudimos aprender de los otros. El montaje de las imágenes lo hicimos con el Pinnacle Studio. El audio y los efectos los grabamos y editamos con el programa Audacity. Conocimos las posibilidades y procedimientos del Messenger y descubrimos cómo subir videos a Youtube, a través de la cuenta en Google que nos abrimos para diseñar la página web de una unidad didáctica que estamos elaborando en la parte práctica de esta misma asignatura.

            En definitiva, ha sido un trabajo atractivo porque nos ha permitido ser creativos aunque también laborioso por la gran cantidad de tiempo empleado. Por las nuevas herramientas que hemos descubierto, ha sido también muy provechoso y esperemos que acabe siendo útil si conseguimos concienciar a alguien, tal y como pretendíamos.

Sara Cuervo
Tatiana Asencio
Silvia Bravo
Emilio Álvaro

lunes, 25 de octubre de 2010

UN DIA QUALSEVOL A L'UJI

Ha sigut una nova experiència amb les TIC. Hem descobert una nova forma de comptar històries. I aquesta vegada no ha sigut mitjançant la lletra i l’escriptura, sinó utilitzant un nou recurs comunicatiu i tecnològic; ha sigut a través del llenguatge visual i el tractament d’imatges.

El primer pas ha estat fer i seleccionar aquelles fotos més representatives de la història que es pretén comptar; un dia qualsevol de la meua vida d’estudiant a L’UJI. 


Després hem pujat  les fotos al FLIRCK i les hem ordenades seqüencialment dins d’un àlbum que porta per títol: “Un dia qualsevol a l’Uji”. A més a més l’àlbum l’hem inclòs dintre del grup P24-2010/2011 perquè tots els companys d’aquesta assignatura puguem accedir-hi i compartir els resultats dels nostres treballs. 
He hagut també d’aprendre a consignar una “creative common” per protegir i posar límit a l’ús i a la manipulació de la nostra obra i les seues derivades en funció de les nostres prioritats. Pel que fa a la difusió, hem hagut d’especificar-la a través de la consignació del grau de privacitat. Aquestes dues característiques són relativament fàcils de aplicar; només cal anar a la pestanyeta d’organitzar i crear de l’album personal i des d’allí triar l’opció desitjada entre les varies que s’ofereixen.

Finalment, i amb l’ajuda del blog  “Apuntes sobre blogs” i del meu amic Merlín, he aprés a incrustar el meu àlbum flickr en la meua entrada.
Espere que us agrade!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

viernes, 15 de octubre de 2010

"CINC IDEES CLAU SOBRE LA COMPETÈNCIA DIGITAL"

"CINC IDEES CLAU SOBRE LA COMPETÈNCIA DIGITAL" 

Una nova era
Amb l’arribada del segle XXI encetem l’era de la tecnologia on la  innovació en les tècniques de la informació i la comunicació (TIC) ha suposat una evolució i una revolució espectacular de tots els aspectes personals i soci laborals de la nostra vida.
L’educació i la currícula oficial, no han estat una excepció front aquests canvis tal i com s’extrau de la LOE/2006 i de la competència  digital. També ho podem comprovar al RD1513/2006, regulador dels ensenyaments mínims per a l’etapa de primària on es destaca l’objectiu i) que fa referència concreta a l’adquisició d’aquesta competència.

La competència en el “ tractament de la informació i la competència digital”(TIC)
Aquesta competència implica adquirir  habilitats per a buscar, obtenir, analitzar, processar, transmetre informació i finalment, transformar-la en coneixement amb opinió crítica i valoració personal.
Ara, L’Escola i els mestres ens hem convertit en protagonistes i responsables de l’alfabetització digital del nostre alumnat. L’objectiu és formar essers competents en l’ús quotidià de les noves tecnologies; Persones autònomes, responsables, crítiques i reflexives que siguen capaces de fer una selecció, anàlisi i tractament crític i eficaç de la informació. Persones que entenguen i utilitzen les TIC com una eina de treball intel·lectual i de desenvolupament social per tal de generar, transformar la informació en coneixement i transmetre-la  fent un ús racional i responsable de les noves tecnologies.

Les TIC, un aprenentatge transversal al currículum de primària
L’adquisició d’aquesta competència digital s’ha d’aconseguir des d’una  perspectiva purament transversal és a dir, a través del treball de les diverses matèries que s’imparteixen al llarg de tota l’etapa de primària. Així ho podem veure al Decret 111/2007 de la Conselleria d’Educació de la CV, dintre de l’àrea de coneixement del medi natural i social on es destaca la contribució d’aquesta àrea a l’adquisició de la competència digital a través de l’ús necessari dels recursos tecnològics com a eina imprescindible per assimilar els aprenentatges propis d’aquesta àrea i per construir el coneixement. També es reflexa a l’article nº15 del decret on s’assenyala l’ús de les TIC com a objectiu imprescindible d’aquesta àrea.

Les TIC  a Primària:  Un llarg camí ple de canvis a realitzar
En la meua opinió, l’adquisició efectiva de la competència digital  és un propòsit ambiciós i necessari que requereix d’un termini a mig o llarg plac així com de grans canvis tant a nivell del professorat, com de infraestructura i d’organització escolar.

D’una banda, caldria revisar la formació dels mestres en la formació d’aquest camp. No només d’aquells que cursem estudis en l’actualitat, que també, sinó d’aquells altres que ja treballen a l’escola i no han tingut l’ocasió de formar-se en la matèria, a excepció d’algun curset insuficient i voluntari que hagen pogut fer al CEFIRE. Aquest canvi està clar, comportaria canvis més profunds en la metodologia del processos d’E/A que potser tots  no estan disposats a realitzar. En aquest aspecte l’administració hauria d’obligar a tot aquest personal docent a actualitzar-se i reciclar-se en l’ús i coneixement dels recursos tecnològics i a incorporar-los a la seua pràctica docent diària.

Pel que fa als recursos, si sabem que el domini d’aquesta competència s’adquireix a través de totes les matèries curriculars, no hauria  de reforçar l’administració la infraestructura actual i dotar  les aules de primària amb els ordinadors necessaris per tal de facilitar el canvi de metodologia necessari per als processos d’E/A encapçalats pel professorat? Però la realitat a l’escola és que, a banda de la instal·lació de pissarres digitals, que la majoria no saben usar, la dotació tecnològica es redueix a una única aula de informàtica que de manera organitzada podem utilitzar una o dues hores a la setmana i amb el professor especialista de “informàtica”!!!!!
I Jo me pregunte, si l’escola és el lloc per a compensar les desigualtats socials igualant la preparació doncs, les oportunitats entre els futurs ciutadans; és aquesta visita setmanal suficient per aconseguir la competència digital, entesa aquesta per la LOE/2006 com un dels aprenentatge fonamentals per tal de garantir la integració plena del nostre alumnat a la societat??

Les TIC a primària en la meua opinió personal
Per finalitzar, us diré que adaptar-nos a la societat a la que pertanyem és un deure i un repte al qual els professionals de l’educació no ens podem negar. Al fi i a la cap, nosaltres també treballem al servei de la societat, a través de la formació per a la integració i autonomia dels futurs ciutadans.








martes, 5 de octubre de 2010

UN BATEIG TECNOLÒGIC


Avui he celebrat el meu bateig al món de les noves tecnologies. Ja hi sóc ací; He creat el meu propi blog i ha estat un procés molt curiós descobrir com es fa i per a què serveix aquest servei que ens ofereix la Internet (blogging). Pel que fa a la creació del blog no ha estat una tasca d’allò més complicada; bàsicament el procés consisteix a seguir les instruccions que s’indiquen al Blogger.com. 
No obstant això,  he d’admetre que he creat el blog de manera  bastant intuïtiva i sempre amb la sensació de no saber si anava bé o mal fins que finalment he pogut visualitzat el resultat fent clic allí on diu: “ver blog”. Tota una experiència, tractant-se d’una inexperta com jo en l’ús de les noves tecnologies! Ara bé, això de maquetar-lo i donar-li un disseny útil, atractiu i original com alguns dels blogs que he visitat, ja serà una altra cosa.
De moment he començat investigant temes relatius al disseny de plantilla, aparença del fons i color i allò dels “gagets”... una mena de pestanyetes que ens permeten enganxar directament des del nostre blog amb altres espais virtuals que considerem d’interès.
Amb l’ajuda de la Wikipedia  he aprés algun vocabulari específic molt interessant com ara, permalink (enllaç permanent), blogroll (llistat de blogs),  leechers (chupopteros) i bloggers (escriptors), ...
Pel que fa a l’ utilitat dels blogs, he pogut comprovar que n’existeixen de temàtiques molt variades,  encara que la majoria dels que jo he visitat; els recomanats pel tutor i d’altres, són principalment de temàtica educativa (edublogs).
Finalment, després d’haver-me iniciat i endinsat en el món dels weblogs i en particular en la  Blogosfera educativa entenc els blogs com espais dissenyats per a compartir coneixements opinions, recursos, inquietuds, idees,... amb la resta del món; un espai obert d’aprenentatge des d’on es promociona la interacció, la solidaritat i l’ intercanvi arbitrari i desinteressat d’aportacions i de metodologies educatives significatives. “El pupitre de Merlín”, ens aportarà la màgia necessària perquè funcionen els processos d’ensenyament-aprenentatge.