martes, 30 de noviembre de 2010

DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DELS LLIBRES DE TEXT?

DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DELS LLIBRES DE TEXT?
Amb la seua conferència, el professor Martínez ha aconseguit el seu objectiu, provocar en els futurs mestres,  la reflexió sobre el paper que juguen en l’actualitat, els llibres de text escolar a l’aula de primària. DESPERTEMMMMM Ja!!!
És lamentable veure com una gran quantitat de professionals de l’ensenyament, utilitzen aquests llibres com a principal o fins i tot, com a únic recurs didàctic, vertebrador de la totalitat de seua pràctica pedagògica dins de l’aula. Són professionals desmotivats, pedagògicament anul·lats, que no gaudissen de la seua tasca, professionals acomodats, que es limiten a la pura transmissió dels continguts escolàstics recollits al llibre de text i que no van més enllà.
Els mestres hem de tornar a exercir de mestres, i això implica que hem de recuperar el sentit més profund de la nostra professió, educar. Aquesta tasca ens obliga cada dia a buscar nous camins i ponts per trobar la manera d’arribar a cadascun dels nostres alumnes, provocant en ells la curiositat i despertant el interès per l’aprenentatge i el coneixement afavorint així doncs, el seu desenvolupament individual i social.  
Per una banda, el llibre de text és un recurs didàctic homogeneïtzador, doncs una barrera que dificulta l’adaptació i la diversificació del material curricular. Amb la seua utilització exclusiva,  no  podem acomplir el  principi pedagògic de l’atenció a la diversitat que ens exigeix la LOE. Tampoc ens permet abordar l’educació des d’una perspectiva inclusiva, on es pretén que cadascú es senta representat i identificat amb la cultura que rep a través dels coneixements que aprenem a l’escola. En aquest sentit, els llibres de text, són objectes de cultura obsolets, incapaços de reunir tota la informació multicultural que reflecteix la realitat global que avui trobem a l’aula i per tant reclama altes tipus de recursos i de metodologies de treball. La acriticidad de los libros de texto

A més a més, no ens podem negar l’evidència. Ja hi som al segle XXI. Som la societat de la informació i de la comunicació. Pertanyem a un món global on han desaparegut les fronteres i l’aïllament de les cultures doncs, el seu desconeixement. Les noves tecnologies, formen part de la nostra realitat i ja no hi ha marxa enrere. Som ciutadans d’una societat  plural i multicultural que convivim en un mateix espai físic on les distàncies han deixat d’existir. Som ciutadans del món.
Amb un simple “click” de ratolí, obtenim qualsevol informació i coneixement  que necessitem. La Internet ens facilita tota aquella informació que necessitem. L’accés a la informació i a la cultura doncs, s’han democratitzat totalment; són a l’abast de tothom. Ara,  el que resultat tot un repte, vertaderament important, és ensenyar als nostres alumnes a analitzar amb perspectiva crítica, a triar i a seleccionar amb criteri propi i autonomia personal, la validesa d’una informació o d’una altra i aquesta, no n’és una tasca gens fàcil. En paraules del propi Morin:

Es muy significativo el hecho de que la educación, que tiende a comunicar los conocimientos, permanezca ciega ante lo que es el conocimiento humano, sus disposiciones, sus imperfecciones, sus dificultades, sus tendencias tanto al error como a la ilusión y no se preocupe en absoluto por hacer conocer lo que es conocer”.
Edgar Morin
Només d’aquesta manera, s’evitarà que ningú tinga ocasió de manipular les conviccions personals a través dels textos escolars els quals amaguen en el seu transfon, la doctrina i la idealització d’aquells que ostenten la direcció i el poder, estatal, educatiu, editorial, ... Amb la nova via d’accés a la informació, al coneixement i per tant a la formació, l’alumne serà qui amb esperit crític i de manera autònoma, conforme les seues pròpies conviccions, seleccionant i elegint la informació que més li convinga. En definitiva, aquest és el vertader sentit de l’adquisició de la competència digital i el tractament de la informació.


Per acabar, cal saber que el preu per a l’accés a la formació i al coneixement disminuirà considerablement amb la democratització de la informació a través de l’ús de les noves tecnologies. En aquest sentit, les famílies se sentiran significativament beneficiades. La   indústria privada de les editorials en canvi, potser se senta amenaçada tot i que, el que han de fer és posar-se a treballar per trobar noves fórmules per adaptar-se a les noves necessitats i per  garantir la seua supervivència.