EL PERQUÈ DEL PUPITRE DE MERLIN?

PERQUÈ El Pupitre de Merlín i no un altre títol per a aquest bloc.

Com ja vaig anunciar en el seu dia al Twitter, és hora de desvetllar el misteri.

El simple fet d’escoltar la paraula pupitre ja ens trasllada a aquest ambient vuitcentista de l’escola dels nostres avis; aquella tauleta amb tapa de fusta i un forat a la part superior dreta on es col·locava el tinter per tal de sucar la ploma. Aleshores es treballava amb tinta, ploma i paper assecant. Sense cap tipus de tecnologia, el mestre, amb el seu  esperit docent i molta vocació, aconseguia transmetre i mantenir els valor educatius que encara avui són un alt referent entre la comunitat educativa.

Si ara demanem als nostres xiquets i xiquetes el nom d’algun mag que coneixen, segurament ens contestaran: Harry Potter. Però per aquells qui ja rondem els quaranta, el nostre mag preferit sempre ha estat, Merlín, el mag del rei Artur. I és que, qui dubta que per dedicar-se avui a la docència eficaç, cal tenir moltes habilitats màgiques!!

... I Merlín li diu a Artur: “Ya puedes seguir reinando sin mis consejos, continúa siendo un rey justo y el futuro hablará de ti”.

           

De la mateixa forma que Merlín fera amb al rei Artur, un bon mestre ha d’entregar-se a la preparació dels seus alumnes per tal que aquests adquiresquen les competències educatives bàsiques i necessàries que els permetran desenvolupar-se de manera autònoma i independent en l’àmbit individual i social.

Així doncs, el docent que integra la utilització de les TIC en la seua metodologia, aporta una doble qualitat a l’ensenyament del seu alumnat. 

D’una banda es col·labora a la cerca i difusió d’un coneixement més proper, dinàmic i significatiu per l’alumnat. El docent d’avui, a l’igual que en el seu dia va ocórrer amb el mobiliari d’aula, ha d’adaptar-se al nou llenguatge i als trets d’identitat que presenta l’alumnat actual, si el que realment pretén és comunicar i fer-se comprendre.

D’altra banda, i per a mi el més important, es confirma que amb la incorporació de les TIC a l’aula, s’aconsegueix una preparació eficaç i efectiva per l’alumnat, amb vertaderes garanties d’èxit per la seua inserció en la societat del segle XXI a la qual els xiquets pertanyen. 

En aquest sentit, no podem oblidar que l’escola actua com a espai regulador de les diferències socials i culturals entre els xiquets i xiquetes i per tant, l’alfabetització digital i l’ús de les TIC a l’aula estan més que sobradament justificades, en la meua opinió.

Aquest tipus de fer escola implica despertar en l’alumnat una nova manera pedagògica d’entendre la formació intel·lectual i acadèmica. Es tracta de fomentar la construcció del coneixement col·lectiu i individual. S’ha d’inspirar l’autoaprenentatge, per descobriment guiat, basat en la construcció del propi coneixement on, és clar, el principal protagonista serà el mateix aprenent!!!! Òbviament, el paper del docent queda relegat al segon plànol de guia acompanyant. 

 També cal ensenyar l’alumnat a compartir i a intercanviar aquest coneixement. Hem d’aprendre els uns dels altres. És tracta d’aprendre a  donar i a rebre sense dubtes ni complexos, optimitzant el temps i els recursos.

El missatge del mestre ha de ser molt clar: “No es competeix amb l’altre, ho fem amb nosaltres mateixos”.

Potser aquesta és una altra de les assignatures pendents de la majoria dels docents que encara existeixen en actiu i el que és pitjor, s’iniciaran en l’ofici de manera imminent.

Per acabar us diré que, si com a docents aconseguiu adoptar una actitud positiva incorporant les TIC a la vostra metodologia diària, haureu assolit l’objectiu que aquest article pretenia, i ja els podreu dir als vostre aprenents:

...I el mestre li diu a l’aprenent: “Ara que ja coneixes tantes eines i recursos TIC i saps com utilitzar-les, podràs caminar sol i esbrinar els camins que et semblen més interessants per millorar la teua formació. Ara podràs aprofundir en els teus  interessos i per fi, créixer. Continua treballant i esforçant-te i de segur, triomfaràs”.

MERLIN Y EL REY ARTURO

  

 ace muchísimos años, cuando Inglaterra no era más que un puñado de reinos que batallaban entre sí, vino al mundo Arturo, hijo del rey Uther.

La madre del niño murió al poco de nacer éste, y el padre se lo entregó al mago Merlín con el fin de que lo educara. El mago Merlín decidió llevar al pequeño al castillo de un noble, quien, además, tenía un hijo de corta edad llamado Kay. Para garantizar la seguridad del príncipe Arturo, Merlín no descubrió sus orígenes.

Cada día Merlín explicaba al pequeño Arturo todas las ciencias conocidas y, como era mago, incluso le enseñaba algunas cosas de las ciencias del futuro y ciertas fórmulas mágicas.  

Los años fueron pasando y el rey Uther murió sin que nadie le conociera descendencia. Los nobles acudieron a Merlín para encontrar al monarca sucesor. Merlín hizo aparecer sobre una roca una espada firmemente clavada a un yunque de hierro, con una leyenda que decía:

"Esta es la espada Excalibur. Quien consiga sacarla de este yunque, será rey de Inglaterra"

Los nobles probaron fortuna pero, a pesar de todos sus esfuerzos, no consiguieron mover la espada ni un milímetro. Arturo y Kay, que eran ya dos apuestos muchachos, habían ido a la ciudad para asistir a un torneo en el que Kay pensaba participar.

Cuando ya se aproximaba la hora, Arturo se dio cuenta de que había olvidado la espada de Kay en la posada. Salió corriendo a toda velocidad, pero cuando llegó allí, la puerta estaba cerrada.

Arturo no sabía qué hacer. Sin espada, Kay no podría participar en el torneo. En su desesperación, miró alrededor y descubrió la espada Excalibur. Acercándose a la roca, tiró del arma. En ese momento un rayo de luz blanca descendió sobre él y Arturo extrajo la espada sin encontrar la menor resistencia. Corrió hasta Kay y se la ofreció. Kay se extrañó al ver que no era su espada.

Arturo le explicó lo ocurrido. Kay vio la inscripción de "Excalibur" en la espada y se lo hizo saber a su padre. Éste ordenó a Arturo que la volviera a colocar en su lugar. Todos los nobles intentaron sacarla de nuevo, pero ninguno lo consiguió. Entonces Arturo tomó la empuñadura entre sus manos. Sobre su cabeza volvió  a descender un rayo de luz blanca y Arturo extrajo la espada sin el menor esfuerzo.

Todos admitieron que aquel muchachito sin ningún título conocido debía llevar la corona de Inglaterra, y desfilaron ante su trono, jurándole fidelidad. Merlín, pensando que Arturo ya no le necesitaba, se retiró a su morada.

Pero no había transcurrido mucho tiempo cuando algunos nobles se alzaron en armas contra el rey Arturo. Merlín proclamó que Arturo era hijo del rey Uther, por lo que era rey legítimo. Pero los nobles siguieron en guerra hasta que, al fin, fueron derrotados gracias al valor de Arturo, ayudado por la magia de Merlín.

Para evitar que lo ocurrido volviera a repetirse, Arturo creó la Tabla Redonda, que estaba formada por todos los nobles leales al reino. Luego se casó con la princesa Ginebra, a lo que siguieron años de prosperidad y felicidad tanto para Inglaterra como para Arturo.

"Ya puedes seguir reinando sin necesidad de mis consejos -le dijo Merlín a Arturo-. 

Continúa siendo un rey justo y el futuro hablará de ti"

FIN